Radiovozdeafrika@gmail.com
Barcelona
La Federació Panafricanista como defensors de drets humans de la Comunitat Negra a Catalunya, denunciem la situació de misèria, marginació, racisme i Apartheid a la qual la nostra comunitat està vinculada marginalitat a la situació laboral del negre. una quarta part, dels aturats immigrants, són negres. La Comunitat Negra a Catalunya són els més afectats per la situació econòmica que viu el país, on la taxa d'atur en el primer trimestre d'aquest any arriba el 52,9%. La situació dels negres empitjorarà encara més en els pròxims mesos, quan s'aprovin les esmenes a la Llei d'Estrangeria. A més els negres hem de cotitzar una quantitat de dies a l'any perquè et renovin els contractes de treball. No s'aconsegueixen cotitzar, i llavors quedem de forma irregular immediatament. No importa els segles que hagin estat cotitzant i aportant i trencant el llom, esclavitud, colonialisme, per tirar endavant aquest país.
Els Afrocatalans som els que més patim. En 35 anys de governs autonòmics de la Generalitat (Pujol, Maragall, Montilla i Mas) en qualsevol racó de Catalunya totes les polítiques cap als negres segueixen basades com en època de l'esclavitud: invisibilitat, assistencialisme, tutela, llàstima, violència, caritat i dolor, afropessimisme, pasteres, tràfic de misèria com a formes extremes de negació: una relació neocolonial de dependència a través de les macro-ONG. Així amb la crisi, són molts els negres que s'han quedat en situació irregular per no aconseguir feina. Els afrocatalanes és que eren legals, tenien la seva documentació, l'estada perdent. I això és racisme institucional.
SITUACIÓ PRE-CRISI
.jpg)
Els africans seguim vivint sota l'empobriment, impunitat, l'exclusió violència d'una manera molt selectiu. Les persones més endarrerides materialment on persisteixen endèmicament: fam, pobresa extrema i generalitzada, marginalitat i fragmentació social, manca de serveis bàsics, aigua potable, pandèmies, menors expectatives de vida, alta mortalitat infantil, alts riscos ambientals i alta vulnerabilitat a les catàstrofes naturals, polítiques i socials, atur-absència de treballs, baixos nivells d'escolaritat i analfabetisme, alta incidència de violació dels Drets Humans, Civils i Socials i repercussió directa dels conflictes armats, negació del dret d'asil, escassa participació democràtica, racisme i exclusió institucional i invisibilitat generalitzada en els òrgans de participació són en la seva majoria negres: i no és una casualitat. El 90% de les ONG negres no tenen suport institucional ni espais de reunió ni participació,
invisibilitat, assistencialisme, tutela, llàstima, violència, caritat i dolor, afropessimisme, les pasteres, i el tràfic de misèria com a formes extremes de negació: una relació neocolonial de dependència a través de la macro-ONG. Els negres tenen poques perspectives de trobar feina i no figuren com a beneficiaris de ayudas.Desempleo juvenil, fracàs escolar, absència de beques. El 55% dels presoners són afrodescendents, alineació, sexisme, consumisme i exclusió de l'expressió associativa. Totes les polítiques segueixen dissenyades per a potenciar l'aïllament i genocidi negre. Exemples són fòrum català d'integració dels immigrants la directiva europea, FRONTEX o el consell de no discriminació per origen racial o ètnic d'Espanya o la misèria de Cal Àfrica al Besòs Barcelona.
DESHAUSCIOS
2011 serà recordat com l'any en què més desnonaments es van produir a Catalunya i Espanya: 58.241 nous immobles van passar a mans de les entitats financeres. La comunitat negra, les més colpejades per la desocupació, racisme i la crisi, ocupa el més significatiu línia en la llista d'afectats. Els bancs han rebut gairebé 25 mil milions d'euros per al sanejament, mentre les famílies dominicanes estan rebent la notificació d'execució dels seus pisos. Ni el "Codi de Bones Pràctiques" aprovat pel Congrés, ni els eventuals acostaments entre afectats i bancs han aconseguit frenar el vertiginós ascens dels desnonaments de famílies dominicanes, nigerianes, afrocolombianes, equatoguineanes, malians i senegalesos en
barris com Hospitalet, Manresa, Tarrassa, Poble Sec, Vic, Lleida, Badalona
Aquests casos il · lustren a la perfecció l'actual crisi immobiliària i d'habitatge que pateix Espanya. Els senegalesos van arribar al país fa 20 anys, i de seguida es van vincular al sector de la construcció per aixecar catalunya yenriquecera politicosblancoscatalanes. Com molts altres africans, van sol · licitar una hipoteca paracomparar un pis propi. Han perdut la feina però següents pagant les quotes de les hipoteques.
Els desnonaments a Espanya s'han multiplicat vertiginosament des de l'inici de la crisi. El 2008, quan el "boom immobiliari" només llançava els primers números vermells, la xifra era de 26.000 execucions anuals. Ara, en el punt més àlgid de la recessió, dades del Consell General del Poder Judicial indiquen que el 2011 va marcar un rècord històric en la matèria: el març d'aquest any el Congrés dels Diputats va aprovar el Codi de les Bones Pràctiques. Un Reial Decret 6/2012 que pretén facilitar l'acostament entre les entitats financeres i els propietaris dels immobles. Entre altres coses, el document planteja una sèrie de requisits per al refinançament del deute i la dació en pagament en el cas de les famílies els membres estiguin a l'atur o les quotes hipotecàries superin el 60% dels seus ingressos.
RETALLS
El president Mas ha plantejat retallades salarials, suspensió dels plans de pensions, augments de jornada, supressió de beneficis socials i acomiadaments del personal interí. La supressió d'activitat en la sanitat ha deixat sense una bona part dels seus ingressos als treballadors sanitaris. La retallada del 15% TV pública. Va suprimir l'impost de successions que va negar a les arques públiques més de 250 milions d'euros anuals. Els seus plans d'ajust dejaán a la cuneta més treballadors negres, tant del sector públic com del sector privat. Les retallades en matèria social estan fent molt difícil la continuïtat de les empreses que es dediquen al tercer sector.
Els tisorades afecten tot el segment social delainmigracion: educació, sanitat i serveis socials. privatització hospitals públics.En aquest context de crisi econòmica i social, l'enduriment i els restriccions en relació als la Regulació del drets i llibertats de les persones estrangeres i de les minories ètniques indiquin un Creixement i la consolidació del racisme institucional. El racisme institucional a Catalunya està estructurant a situació d'apartheid social, econòmic, mediàtic, Jurídic contra lacomunitat negra, que afecta, sobretot, les persones negres, gitanes que formin part de minories ètniques. Es vincula l'incrementar l'racisme a la crisi perque augmenta els desigualtats i enfronta Sectors de la població a la lluita Pels recursos, sobretot en aquells barris i poblacions més desfavorides DES ABANS DE LA CRISI. Més de 350 mil ciutadans afrocatalenes han perdut la seva targeta sanitària, els nens negres apesar d'haver nascut a Catalunya i parlar millor català que Montilla o Carme Chacon perden les beques de menjador a l'educació pública, al · legant polítiques del skin privilege del qual va parlar Malcolm X.
RACISME INSTITUCIONAL
El 2008 el president Abuy Nfubea a seu discurs de recepció com doctor honoris causa a la Universitat Tawansinsuyu La Paz Bolívia va establir la nostra definició doctrinària sobre el racisme com: "La predicació de les decisions i polítiques en consideracions de raça per tal de subordinar a un grup racial i mantenir el control més d'aquest grup. Aquesta teoria s'utilitzen dels Termes de racisme, el racisme i el colonialisme intern institucional indistintament per centrar-se en la dominació blanca i capitalista sobre tots els aspectes de la vida dels negres. el tema de la dominació i la subordinació blanc negre basat en la distribució desigual de la política i poder Econòmic és un fenomen generalitzat ". A més el vadir, el colonialisme intern és una relació estructurada de dominació i subordinació que és defineixen al Llarg de línies ètniques i / o racials Quan la relacionada s'estableixin o és mantinguin al Servei dels interessos de la totalitat o part del grup Dominant treballant perquè els poblacions dominants i subordinats s'entremesclen ".
Aquestes relacions de dominació mol presents a Catalunya i la resta d'Espanya és van establir per la força per assegurar el Treball dels pobles colonitzats per als treballs menys desitjables, pels "bruts i servils" Treballs que els hi blancs volen evitar. La colònia interna segueix proporciona mà d'obra per al mercat de treball secundari, com un exèrcit de reserva de mà d'obra i reprodueix la subordinació negre mitjançant la mediació intercultural i amb el discurs racista que enarboren partits s'està normalitzant a la societat catalana i aixó va paral·lel al creixement de partits, obertament racistes com Plataforma per Catalunya. Amb el silenci d'esquerra com la complicitat-impunitat del govern tripartit crims com de Ibrahima Dyie Aliu Djob, Desire, els CIES o el perfilament racial-batudes- entretinguda només el dret a decidiramb el silenci, l'esquerra catalana, sindicats, les seves ONG i mitjans de comunicació publics han fracassat amb els seus discursos abstractes sobre la democràcia, classe treballadora i perquè no han entès la necessitat de derrotar l'eurocentrisme i la supremacia blanca en una societat que ja és multicultural on els negres volem ser subjectes polítics i no objectes d'estudis.
QUE FER?
El panafricanisme del segle XXI ha de representar l'esperança de la comunitat negra i una sortida política a les difícils condicions d'exclusió i marginalitat en què viuen milions de les nostres germanes i germans a Europa.Creiem que TENIM LA LEGITIMITAT I EL DEURE fer una anàlisi política i no folklòric: des d'una base de descolonització històrica dels nostres camps del saber. No es tracta de parlar del passat negre sinó buscar una coherència amb aquest perquè el futur de misèria i esclavitud no es repeteixi. Fins i tot no es tracta de qui parla sinó des d'on es parla. Els contingents siguin una praxi quotidiana i no una mera quimera per la necessitat de buscar cimarrones on hi ha negres morrions. No tant per la seva incapacitat manifesta al capdavant de la UNESCO sinó per la seva falta de voluntat. Per tant, la joventut afroeuropea ha de buscar nous herois i eradicar aquesta pràctica consistent a donar per bo coses reprovables que fan els nostres majors com a forma d'evitar la nostra autocrítica en el futur, quan siguem grans. Una altra falsa premissa és bàsicament un problema de tenir una perspectiva política equivocada. Sembla una reacció en lloc de respondre a l'opressió política objectiva africanodescendiente.
Els negres hem d'organitzar en aquest tema i altres Políticament, Ja no tant per un tema econòmic, sinó de justícia social. Una acció que surti del discurs folklòric migrant tradicional de tutelage. És temps que els propis africans siguem agents actius, que siguem profundament pro-africans i considerem imprescindible que els agents socials africans ens convencem que sense el nostre protagonisme no existeixen alternatives possibles. Com a agent social els panafricanistas no volem delegar la nostra iniciativa a agents professionalitzats, que a més han demostrat un fracàs en la integració col · lectiva afrodescendent. (FEDELATINA)
Una acció que tiri cap a la via de la reivindicació social que aconsegueixi configurar una xarxa de treball panafricana contra el desnonament. L'escenari de lluita al qual ens dirigim, de moment, és el dels deshaucios. Desde la Federació Panafricanista creiem que la solució urgent és frenar el seu nombre creixent. Davant el que urgeix construir una resposta organitzativa, propositiva i de defensa per fer front i contenir l'avanç del feixisme a Catalunya. Una campanya que promogui les reivindicacions en favor dels lloguers socials i la dació en pagament per a la comunitat negra i altres oprimits. Aquesta resposta posarà en marxa un nou model d'habitatge que doni prioritat al comprador: on l'execució de l'immoble fos només un últim recurs, però no el primer.
Exigim a l'oposició PSC-PP-CC-ICV-CUP, canviar la seva mirada sense por cap a la comunitat negra
vigència la mesura ha generat més dubtes que resultats positius.No som els que amb el treball esclavistes lucramos a la burgesia catalana. Por tant no som nous ciutadans, sinó afrocatalanes, sempre vam estar aquí.
per als panafricanistas la lluita dels desnonaments és part per tant de la reparació de Durban 2001 i la PNL. No és un només concepte moral sinó un moviment social i polític que va de la mera solidaritat a la justícia. La legalitat de les Reparacions s'inscriu no només en la correcta memòria històrica, sinó en el Dret Internacional, dirigit a reconèixer el valor i els beneficis corrents que té en aquest els avantatges producte de les injustícies esclavistes del passat. Aquesta eina panafricanista que posem en marxa és legitima democràtica, plural i flexible ha d'estar liderada per la comunitat negra-sense mediadors-afectats, organitzacions migrants, ONG africanes, voluntaris, joves, sindicalistes, intel·lectuals no oncles Tom, artistes, esportistes, activistes, indignats, famílies immigrants, afectats pels desnonaments i associacions de veïns, entre d'altres. Una campanya política que promogui les reivindicacions en favor de les famílies afrodescendents, els lloguers socials i la dació en pagament. Exigim al nou govern d'Artur Mas i Junquera ERC a recolzar aquestes iniciatives urgents per pal · liar la situació dramàtica de milers de famílies negres a Catalunya que un cop MÉS ho hem perdut tot,
però no estem derrotados. Com diu Amílcar Cabral la lluita contínua.
